El passat 18,19 i 20 Novembre unes 533 persones van poder gaudir de l'obra al Cubbtural.

Agramunt ESCALA EN HI-FI 2017

Agramunt ESCALA EN HI-FI  6/7/8
 LA MARATÓ.... DIU MOLT DE TU




L'Hostal de la Glòria

El passat 18,19 i 20 Novembre
unes 533 persones van poder gaudir de l'obra al Cubbtural.

Més informació a: Gta Artesa de Segre

“Després del càncer no ets la mateixa”

“Després del càncer no ets la mateixa”


Sobreviure a un càncer de mama comporta acceptar un nou cos i que l’entorn aculli una nova persona.


“Després d’haver passat el càncer, la Jana és el meu miracle”. Quan els metges van detectar-li a l’Olga un càncer de mama, li van deixar clar que seria molt difícil que fos mare, el seu gran desig. “Al cap d’un temps, quan havia superat la malaltia, la meva ginecòloga em va recomanar que no m’angoixés gaire, que ho intentés, i al cap d’un mes em vaig quedar embarassada”, recorda. L’Olga explica com es va sentir d’afortunada fa un any quan va néixer la seva filla: “Per als metges, el més important era que em curés, i m’ho deien constantment, però no entenien que per a mi ser mare era vital”.
Per a la Clara Valera, aquest també va ser el moment més dur. Amb 26 anys, i després de tornar d’un viatge amb la seva parella, va haver de sotmetre’s a un tractament que, li van dir, afectaria la “seva fertilitat”. “Això em va desmoralitzar del tot perquè quan et diuen que tens càncer, no tens ni idea d’aquesta conseqüència”. La Clara rememora l’angoixa: “En aquell moment vaig plorar tot el que no havia plorat quan em van diagnosticar la malaltia”. La ginecòloga li va plantejar les tres opcions existents abans de començar el tractament oncològic: congelar els òvuls, els embrions o el teixit ovàric. Sis anys després, és mare d’un nen.
La psicooncòloga Teresa López-Fando, de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), explica que l’impacte del càncer de mama varia segons l’edat. “Quan afecta una persona jove costa més d’afrontar perquè normalment està en un moment de plena expansió professional i personal. El diagnòstic en aquestes edats trenca moltes idees, com tenir fills o progressar a la feina”.
Les dones que pateixen aquesta malaltia quan són més joves “han de fer front a moltes pors que una dona gran ja no té”, sosté l’experta. “La dona jove ha d’estar pendent de moltes altres coses, no es pot dedicar exclusivament a ella perquè, per exemple, té fills petits per cuidar”, explica.
Les seqüeles emocionals després de patir un càncer persisteixen en un 38% dels pacients fins i tot un cop acabat el tractament. Tal com apunta la piscooncòloga López-Fando, “no tot s’acaba quan tens l’alta, sinó que llavors has de tornar a la teva rutina anterior, al teu dia a dia, sent una altra persona”.
A la Meritxell Rovira li van diagnosticar el càncer de mama el 28 de febrer dle 2014 -una data que li costa molt poc recordar- quan tenia 35 anys. En aquell moment ja era mare d’una nena i, per això, el que li feia més por “no era morir, sinó deixar-la sola”, explica. La malaltia va provocar un fort distanciament entre les dues: “La meva filla tenia dos anys i no entenia per què després de l’operació no podia agafar-la o estar amb ella. Va costar un any redirigir la nostra relació”.
Totes tres, però, coincideixen a afirmar que el càncer els ha permès veure la vida d’una altra manera i replantejar-se moltes coses. “Durant aquell any de tractament, que és horrible, tens molt temps per conèixer-te, pensar en la vida que duies abans i això et fa canviar -comenta la Clara-. En el moment de reincorporar-te a la feina és molt complicat adonar-te que tot ha seguit avançant. I amb la parella passa igual: no ets la mateixa i ho ha d’entendre i acostumar-s’hi”.
Mirant enrere, l’Olga fins i tot diu que se sent afortunada d’haver passat per “una cosa tan dura”. “Va ser l’oportunitat de canviar moltes coses”, diu. Mentre estava en tractament, i gràcies a l’ajut de la seva psicooncològa, va deixar la seva parella i va començar una nova vida, que al principi no va ser fàcil, ja que “la quimioteràpia et deixa en una situació de vulnerabilitat màxima i perdre un pit amb només 31 anys no ajuda”.
A l’impacte emocional d’aquesta malaltia, s’hi suma sovint una seqüela física permanent: les cicatrius al pit. López-Fando, de l’AECC, subratlla que acceptar l’extirpació d’un dels dos pits, o de tots dos, és un dels moments més complicats que es travessen. “El pit és un element molt important vinculat al terreny sexual i, per tant, costa assumir-ho”.

La Meritxell admet que creu que no veurà mai el nou pit com a seu: “El segueixo veient com una amputació. No me’l consideraré mai meu, però em sento immensament afortunada per poder dir, després de dos anys, que estic viva i tinc dos pits”. Quan es mira al mirall, reconeix que les cicatrius hi són: “Les portaré tota la vida però no com un pes, sinó que em fan sentir afortunada.”


La Meritxell, la Clara i l’Olga són només tres de les moltes supervivents del càncer de mama, el més freqüent entre les dones. El pronòstic de la malaltia millora any rere any i la taxa de mortalitat a Catalunya ha disminuït un 2,6%, segons dades fetes públiques per la Generalitat amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Mama que se celebra avui. La taxa de supervivència d’aquest tipus de càncer ja supera el 80% de les dones que el pateixen. La prevenció, subratllen els doctors, és clau i per això recomanen sotmetre’s a revisions periòdiques.

WI-FI: la mort invisible

WI-FI: la mort invisible que està destruint 
a la generació més jove a tot el món

Amb l'auge de la connexió sense fils, les xarxes wifi ens envaeixen: són als hotels, restaurants, bars de copes, centres comercials, col·legis, oficines i un llarg etcètera.Però suposen un risc per a la salut?



L'Agència de Protecció Sanitària de Gran Bretanya, en un estudi realitzat en 2007 va constatar que "la radiació de microones en el rang de freqüència de WiFi causa canvis de conducta, altera les funcions cognitives, activa la resposta d'estrès i interfereix amb les ones cerebrals ". També s'esmenten els possibles riscos per a la salut dels nens que assisteixen a escoles amb xarxes sense fils.
I és que no cal oblidar que la radiofreqüència dels telèfons mòbils i sense fil, de les torres de telefonia mòbil i de les xarxes WiFi emeten radiació que d'una manera o altra, afecta les persones que estiguin dins del seu rang d'acció.

L'estudi «Interphone», promogut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i publicat a «International Journal of Epidemiology», malgrat no oferir evidències concloents sobre la suposada innocuïtat dels terminals, aixeca la sospita. En una revisió de la mateixa realitzada al juny de 2010, s'assegurava que per cada cent hores d'ús de telèfon mòbil, el risc de meningioma -tumor cerebral- augmentava un 26 per cent.
Fernando Pérez, vicepresident de la Fundació per a la Salut Geoambiental apunta que els petits de la casa són els més vulnerables, al costat de les embarassades, gent gran i malalts. «Tots els estudis epidemiològics han demostrat efectes reals de les radiacions en la salut i el desenvolupament dels nens », explica Pérez.

Per descomptat, hi ha altres estudis que afirmen que l'exposició a aquest tipus de radiacions és innòcua. Però si fos així, per què a Europa estan prenent mesures? Un dels exemples més contundents arriba del veí gal. A França, s'estan eliminant les xarxes WiFi en biblioteques, col·legis i llocs públics, «però a Espanya la legislació data de l'any 2001, i estableix uns límits màxims que són 4.000 vegades superiors als recomanats pels últims estudis», apunta Pérez
D'altra banda, existeixen "informes científics" que afirmen que les xarxes sense fil són totalment inofensives però no cal oblidar que la major part d'aquests "informes" estan pagats per "l'aliança WiFi" una associació que representa la indústria de WLAN, integrada per més de 200 grans companyies.
Els símptomes d'una alta exposició a xarxes wifi es manifesten mitjançant dolor decabeza, cansament crònic, dificultat per dormir, palpitacions, mal a l'orella i insomni.

Així que el millor és prevenir, només per si de cas.Aquestes són algunes mesures que poden protegir-nos de les radiacions wi-fi, tant a l'oficina com en l'habitatge:
1. Desconnectar la connexió quan no s'estigui utilitzant, especialment durant la nit.
2. Substituïu l'accés sense fil, mitjançant cable de xarxa, o bé un PLC que li permeti usar la seva pròpia xarxa electrica i endolls com xarxa local.
3. No abusar de l' telèfon mòbil. El millor és utilitzar-lo amb la funció de "altaveu" activada.
4. No utilitzeu telèfons sense fil DECT per al seu habitatge, els quals emeten grans dosis de radiació. Si no té més opció que utilitzar un telèfon sense fil, miri les opcions tipus ECODECT, que almenys eviten l'emissió quan el telèfon aquesta descansant a la base.
5. Anar a un metge especialitzat perquè ens faci una descàrrega de la radiació que el cos hagi pogut absorbir.
Ecoportal.net